[seguint, entre d'altres, la Carme Rosanas]
Sé quiets velers i hàlits bellugadissos,
Com l'home que ofereix tota l'existència
Per viure un dia més al teu recer, ànima
Bessona, i respiro i navego per i cap a tu.
Sé qui ets, i vull conèixer-te encara més,
Amb la precisió de qui desperta del somni
I té la veritat; i el palíndrom habita la sang.
Vull quiets moviments de proximitat, ràpids
Com els mots que he d'inventar per elogiar-te,
Com qui pensa en el no per trobar l'afirmació.
Vull qui ets, i sé com avançar estadis a passes
Segures i fermes, com raure en el lloc i esperar
Que es calmi el temporal, i evitar caure en mans
De l'espiral de la deriva com una barca en alta mar.
d.
Gràcies, deo...
ResponEliminaD'acord, esperarem que es calmi el temporal, per no caure en l'espiral de la deriva. És una bona idea i una bona frase