Vaig llegir El cant de la joventut de Montserrat Roig, l'any 1993, un parell d'anys després que ella fos morta. Jo tenia 40 anys, i com si fos adolescent em vaig enamorar d'aquesta Mar, de qui parla en el fragment d'aquest d'aquest conte, que es diu així: Mar. I el meu amor per aquest personatge, no ho dubteu pas, venia també de l'enveja, encara que jo m'entestava a imaginar que venia perquè em recordava molt i molt una meva amiga... que també.
carme
"Ella no es deixava dominar, però no perquè s'hi rebel·lés, ella no es deixava dominar perquè tampoc no dominava ningú. La seva actitud no tenia a veure, doncs, amb el capteniment estudiat de la dona alliberada, la dona antiburgesa. Potser el meu amor va néixer de l'enveja de saber que jo mai no seria així, perquè de vegades l'amor neix de l'enveja. I aviat vaig pensar que havia vingut d'una altra galàxia. No podia entendre, si no, com vivia, sense projectes, sense demà, sense cap teoria, sense reflexionar sobre la repressió dels nostres anys joves, de com ens havien estafat, només enraonant de com n'havia estat de feliç, quan era una nena, tot aplicant les nostres teories, les de les dones assenyades, les teories que la nostra por i, també, el nostre ressentiment ens impedien de deixar en llibertat. Se'n reia, de mi, se'n reia quan jo li deia a ella que era feminista sense saber-ho, i també es rifava de mi quan li confessava com admirava la intel·ligència i la cultura, i que allò que més m'havia atret d'en Ferran eren aquests dos aspectes. Em demanava amb sornegueria, "¿vols dir que no t'estàs amb en Ferran perquè tens molta por?". No em deia quina classe de por, però ella i jo sabíem a què es referia."
