Itineràncies poètiques
dijous, 15 de novembre del 2012
Boscúria onírica (de deomises)
[seguint la resta, la fanalet inclosa]
Un bosc de somnis
Per al foc que desperta
En cors silvestres.
I deixarem que ens creixi
Amb l'abrusada eterna.
d.
Silenci! és de nit
Silenci! és de nit
les boires són al bosc dels somnis
la lluna dorm.
( tot seguint i capgirant )
PSSSSSS !!!
Boires de nit,
somnis de lluna blanca;
Silenci al bosc.
M. Roser Algué Vendrells( seguint tots els somnis, en silenci...)
Marina
M’inunda les retines
la imatge de l'arbrada
doblegada pel tacte dels alisis.
Se’m fa difícil creure
que la canvia, la modifica,
la doblega;
la retorça com l’esquinçall d'un velam,
a l’hora que sosté
unes gavines que passen,
com si fossin estels.
Les eleva, les baixa,
les fa fer cargolets;
es podria pensar
que estudia el moviment.
Sobre ondulacions atapeïdes,
avança l’eco
del murmuri del mar.
Composició a partir dels Alisis de Deomises
Bòreas (de deomises)
[seguint la zel, canviant el to potser...]
Salpa la barca,
Lluny de rumb i d'amarres,
Vers la incertesa,
Volent que la deriva
Sigui camí de sirga.
Tindrà els alisis
Del vincle ferm amb ella;
I del nord, l'hàlit.
d.
salpar
Ha salpat la teva barca a destemps
mentre el meu cel era clar i predecible
arribo al port per seguir-te,
i no hi ets...
i clamo als vents que desfermin l’ormeig
que em lliga a aquest llast que oprimeix
el meu delit de sentir-te,
ha salpat la teva barca a destemps
i em deixa només el desig de tenir-te.
(zel, seguint Anton)
NO TRIGUIS... boli ràpit
No triguis
que t'espero,
navegarem l'immensitat
No triguis,
mans i llavis calents
seran nostre embolcall.
No triguis,
tindrem zèfir bressolant que ampari
i canti el vers que ens cal.
No triguis,... !!
Ahir dos cossos junts...
Avui, esperits caminant.
Que tinguem feliç navegar...
TOTS,,,!!!
BUTXACA
A recer de la pedra,
que se sap callada,
mutem alès per besos.
Caldran segles abans
que l'àtom esfondri
aquest moment.
Guardo aquest racó
en una butxaca al cor.
Seguint la Laura T. Marcel
Un racó i un altre.
(Seguint la Glòria)
Guardo un racó
reservat sempre per a tu
on desar-hi els moments màgics
de complicitats,
de confidencialitats,
de somriures i records.
En tinc també un altre
ple de tendresa per a regalar,
que dosifico amb molta cura,
que selecciono a qui oferir,
i que comparteixo amb alegria
amb tots els que mai deixaré d'estimar.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de
Personatges Itinerants
està subjecta a una llicència de
Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons