Ha salpat la teva barca a destemps
mentre el meu cel era clar i predecible
arribo al port per seguir-te,
i no hi ets...
i clamo als vents que desfermin l’ormeig
que em lliga a aquest llast que oprimeix
el meu delit de sentir-te,
ha salpat la teva barca a destemps
i em deixa només el desig de tenir-te.
(zel, seguint Anton)
Ai. que les amarres de l'estima
ResponEliminadevien estar cordes corcades
i el vent i les marfugades
han calat... i ara tens boirina.
............... Anton.
Ai. que les amarres de l'estima
ResponEliminadevien estar cordes corcades
i el vent i les marfugades
han calat... i ara tens boirina.
............... Anton.
Et seguiré, zel, en una estoneta...
ResponEliminad.
LLástima que moltes vegades la barca salpa masa aviat i deixa només el desitg.
ResponEliminaPoesia molt maca.
M'agrada molt el ritme lent del primer vers...
ResponEliminaM'agrada molt!
ResponEliminaPlasplasplas!
ResponElimina