Marina

M’inunda les retines

la imatge de l'arbrada

doblegada pel tacte dels alisis.

Se’m fa difícil creure

que la canvia, la modifica,

 la doblega;

la retorça com l’esquinçall d'un velam,

a l’hora que sosté

unes gavines que passen,

com si fossin estels.

Les eleva, les baixa,

les fa fer cargolets;

es podria pensar

que estudia el moviment.

Sobre ondulacions atapeïdes,

avança l’eco

del murmuri del mar.

Composició a partir dels Alisis de Deomises