Aquest és un poema vell. Una cançó d'amor i d'esperança)
Vindran nits tendres
de cels estrellats.
Amb un home dolç
i besades llargues com un dia sense pa.
ens perdrem entre els llençols
i ens fondrem en una xup-xup de sucar-hi els dits.
No ens trobaran.
Serem a la lluna plena d'agost,
intentant rebolcar-nos per la seva cara
ingràvida i blanca.
O bé, més segur,
arrossegant-nos per les platges,
també blanques,
de qualsevol terrer eocènic de la plana.
Teresa Ribera i Icart Cançons d'Amor i d'Esperança I, Així com Penèlope; 2006
