Aquest és un poema vell. Una cançó d'amor i d'esperança)
Vindran nits tendres
de cels estrellats.
Amb un home dolç
i besades llargues com un dia sense pa.
ens perdrem entre els llençols
i ens fondrem en una xup-xup de sucar-hi els dits.
No ens trobaran.
Serem a la lluna plena d'agost,
intentant rebolcar-nos per la seva cara
ingràvida i blanca.
O bé, més segur,
arrossegant-nos per les platges,
també blanques,
de qualsevol terrer eocènic de la plana.
Teresa Ribera i Icart Cançons d'Amor i d'Esperança I, Així com Penèlope; 2006
perdres amb l'amor, dins l'amor... !!!!
ResponEliminaEn l'absència i en l'enyor el somni es fa gran.
EliminaÉs preciós aquest poema... M'agrada aquest no esn trobaran, tan contundent que queda al mig del poema.
ResponEliminaEls amants somnien fer-se fonedissos als ulls dels altres perquè, penso, generalment passa al revés, el món es fa fonedís i només existeixen ells.
EliminaQue boniques aquestes nits tendres de cels estrellats...
ResponEliminaM'agraden les nits estelades perquè com diu un petit príncep " aquelles llumetes fan somiar els desvagats" (els desvagats devem ser els poetes).
Elimina