Tendresaen la mirada
dels teus ulls.
Tendresa
en l'oreneig
del teu cos,
en l'eco
del silenci,
en el respirar
que compartim,
i quan caminem
al mateix pas
i mà amb mà
en el brindis
de la carícia,
i més encara
quan despullem
els sentiments
a sol o lluna.
Tendresa
en el record
dels absents,
en la rosada
que deixa
la soledat,
en el poema
que escrius
sense paraules
en les pàginesviscudes.
Tendresa
en tot el que
el diner no
pot comprar,
en el mar on
hi naveguen
les nostres llàgrimes,
en el vent que
s'enduu les cabòries,
en l'ara i
l'almívar d'ahir.
Aserdnet
no es pot escriure
del revés.
Tendresa
és quan ronques
al meu costat,
quan ens abracem,
quan ens mirem
sense dir res
però dient-nos molt,
quan la carícia
del record t'esborrona
tot el cos...
Tendresa
quan la malaltia
ens okupa...
el cos,
quan les esqueles
no sumen mai,
quan la cançó
ens penetra el cos,
quan som dos
a un sol crit...
Tendresa
en la calma
de les roques,
i quan de nit
el far ens
assenyala a port.
