Podria ser cada dia,cada nit,
un amant inacabable...
si tu volguessis...
i cantar-te a l'oïda
cent cançons,
esgarrapar-te sentiments,
emmotllar suaus pelatges,
entonar onades lliscants...
fondre'ns...
fondre'ns...
i entomar salabrors i dolceses...
en vint-i-una mil llengües.......
en vint-i-una mil llengües.......
Si que en saps de llengües? apassionant, bo :)
ResponEliminahome, si en fossin vint mil semblaria el viatge al fons del mar...;-)pasió.
ResponEliminaAcabo el meu poema dient "sospirarem i devallerem junts"...després arriba el teu evolucio' de la pura passio'
ResponEliminaPresagi?
Qualsevol seria feliç de rebre un poema com el teu. És dolç i bonic, apassionat i tendre i saladet també. Gràcies per ser aquí Gatot.
ResponEliminaTot es tracta de
ResponEliminavoler o no voler...
De tenir bona oïda...
Tenir pell
per l'esgarrapada...
I tenir cos
pel diàleg de
moltes llengües...
Gatot només et falta
un cascabell per
saber quan arribes...
Molt bo.
Salut.
onatge
Mmmm cada dia i cada nit amant inacabable, és molt bonic, té força i dolçor, i sap més llengües que cançons! però entomar onades lliscants... quines pessigolles tan dolces!
ResponEliminaCompany...
ResponEliminaM'ho tornes a repetir?
Tu no saps, exactament, què?
Mestre! ;¬)
Hosti, Gatot, han de ser 21.000? Jo amb 69 ja faig el pes, eh?
ResponEliminaés el primer cop que comento aquí, a aquesta casa, que no és meva, però espero que els creadors del blog sabreu disculpar l'egocentrisme...
ResponEliminai també les ganes d'agrair paraules tant amables...
cesc: de llengües en sé poquetes, però m'agrada tastar-les totes...
són vint mil, menta fresca... tu vas pillar l'oceà! :)
mai se sap, lliri blanc... potser coincidència?
gràcies a tu, carme, per considerar l'escrit ser digne de publicar-lo; no va ser un poema per a qualsevol... van ser sentiments molt concrets vomitats a raig... però si qualsevol el vol fer seu, seu és des d'ara...
:)
com tots els gats, onatge, passo de puntetes... els cascabells només pels domèstics! :P
gràcies cèlia pels detallets...
company, amic, barbollaire... ja ho saps prou bé que una flor no fa estiu...
t'agraeixo el detall... però jo, segueixo sense ofici, ni benefici... :)
petons i llepades per a tots i totes... molt sentits!
ai, veí... et conformes amb poquet? :P