Tendresaen la mirada
dels teus ulls.
Tendresa
en l'oreneig
del teu cos,
en l'eco
del silenci,
en el respirar
que compartim,
i quan caminem
al mateix pas
i mà amb mà
en el brindis
de la carícia,
i més encara
quan despullem
els sentiments
a sol o lluna.
Tendresa
en el record
dels absents,
en la rosada
que deixa
la soledat,
en el poema
que escrius
sense paraules
en les pàginesviscudes.
Tendresa
en tot el que
el diner no
pot comprar,
en el mar on
hi naveguen
les nostres llàgrimes,
en el vent que
s'enduu les cabòries,
en l'ara i
l'almívar d'ahir.
Aserdnet
no es pot escriure
del revés.
Tendresa
és quan ronques
al meu costat,
quan ens abracem,
quan ens mirem
sense dir res
però dient-nos molt,
quan la carícia
del record t'esborrona
tot el cos...
Tendresa
quan la malaltia
ens okupa...
el cos,
quan les esqueles
no sumen mai,
quan la cançó
ens penetra el cos,
quan som dos
a un sol crit...
Tendresa
en la calma
de les roques,
i quan de nit
el far ens
assenyala a port.
Ohhh he caigut al terra de la bellesa del què he llegit...
ResponEliminaMolta tendresa hi ha, però m'ha agradat el mar on hi naveguem les nostres llàgrimes, quina preciositat de vers! Sempre tendresa i per sempre! preciós i tendre, és clar!
ResponEliminapreciós, tendre, bell...
ResponEliminaUn gran homenatge a la tendresa, Onatge! Preciós poema.
ResponEliminaJa sapas aquí tens casa teva.
Okupa mab "k"! Bona aquesta!
ResponEliminatendresa és llegir un poema de Onatge!
ResponEliminaGràcies a totes i tos pels vostres comentaris plens de tendresa..., m'heu fet sortir els colors a la cara, sort que amb la barba queda una mica dissimulat. Comentaris que per altra banda no estic segur de mereixe-sel's, deu ser que em llegiu amb bons ulls.
ResponEliminaUna abraçada de tendresa.
onatge
He arribat tard? ;)
ResponEliminaHo sent, ens hem llançat tots a escriure que no em dóna temps a deixar comentaris a tothom.
Per tu no és mai tarda
ResponEliminasempre tens noves flors...
SAlut.
onatge