Amb el record

Amb el record del meu peu nu
a l'ombra càlida d'un pi,
passa'm la mà pels meus cabells, amic.

Per tot el temps que aquest meu cor
no sabia on trobar consol,
passa'm la mà pels meus cabells, amor.

Com un gest suau per segellar
complicitats d'un xiuxiueig,
passa'm la mà pels meus cabells, amat.

Perquè en els mots hi retrobem
tresors que crèiem ja perduts,
passa'm la mà pels meus cabells, company.

Ara, que el temps ja se'm fa hostil
collim l'amor en cada gest,
passa'm la mà pels meus cabells, amic.

Ombra d'Anna de Josep Palau i Fabre

Passa la mà pels meus cabells, Anna
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
un ancià.

Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna,
ja tinc mil anys.

La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
que estic cansat.