Un petit campanar t’espera
on sentir el batec de la terra,
per sentir de nou la crida
d'un gargot sobre l'atzur,
tornant a qüestionar-te el dilema,
etern, entre caminar i volar.

paraules nues

gronxa el vent paraules nues

no van enlloc...

en la llunyania un lament

(seguint la Zel)

minarets

Plàcida, gronxada pel vent,
ignores possibles minarets
on colgar-te

Aleteges somiadora
bressolant-te als corrents amics
pausant el vol

Arrauxat el vent et sacseja
però encara no ha arribat el temps
de seduccions

Enllà, un petit campanar
t’espera

(seguint Fanal Blau)

Pausar el batec

Ocells de vent

ens cal saber on aterrar.

Pausar el batec.

(seguint la maijo)

Ocells de vent

Hem escrit tants versos
amb nous anhels!
que fem camí dels mots,
i a cada passa endolcim
la saba del sentiment.
Creix,
respira,
palpita...
Hem llegit tant!
que en cada vers sacsegem
les terroses arrels.
Som, gairebé,
ocells de vent.

SORTINT DE LA CLOSCA

(Seguint al Mon)

(Dedicat a un amic)

El raig càlid del sol de l'hivern
fon la neu del cims
regalimant per valls i muntanyes
la font de la vida,
el líquid element.

El raig transparent de l'aigua
viatja cap avall,
ballant l'alegre dansa del sempre endavant
i acompanyant el immens silenci
amb la seva relaxant melodia.

I tu, semble que ja surts de la closca,
retornant de la teva absència,
amb nous anhels
que dius només vols desvetllar a l'horitzó.
Benvingut novament a fluir del present.

CINC DITS TANT SOLS EM CALEN

Amb els cinc dits d’una mà

recorreria el teu paisatge

de valls i muntanyes,

i en el fons del tàlveg

deixar-hi empremta...

La pell eriçada.

No hi ha tenebra

No hi ha tenebra
en aquesta soledat
sembrada de llunyanies.
El rastre inesborrable 
de la pell a la pell
il·lumina sempre
orfeneses presents
i fins silencis de tramuntana.

Tot és aquí i tot és ara.
Vessaré a raig tots els records
fins l'última gota.
I entrarà el present 
per la finestra oberta.

Reminiscències

De fit a fit, a les palpentes,
La tenebra és l'exacta mesura
De la soledat que em supura
Pels porus de la pell acariciada,

Ara òrfena de dits i amb lentes
Hores de silenci que costa transcórrer,
Mentre, en la sang, cada gra de sorra
De la nostra platja les venes em bada.

Tornaràs, veu i brisa perdudes,
Amb paraules d'enyor al meu recer
Si prego per tenir els teus besos de rou?

En l'insomni, vetllo les portes -rudes
Reminiscències d'un comiat- i tindré
Paciència i esperança contra la fam del pou.


d.

SENSE ELL

Insegura, sense ell,
et sens derrotada,
sense ganes de viure.
Et queda el record
que consola i empresona.
Has d'obrir la finestra,
per deixar entrar el present,
i aprendre a mirar de fit a fit
aquesta solitud
i sentir-te estimada.

Tango

Kees van Dongen

Hem elevat els somnis
els hem tocat
lleument
amb els dits de puntetes
per no deformar-los
mentre vivíem ben desperts
mirant de fit a fit la vida.
Hem enlairat els somnis
amunt, davant del sol
per beure un raig de veritable llum.
Hi són.
Tangencialment.
I cadascú té els seus.
O qui no ha ballat mai
un tango prohibit?

La vida secreta

Insegura,
entre les ombres,
creix, com un crit de llum,
la vida secreta de les plantes.

ENTRE LES OMBRES

ENTRE LES OMBRES

He elevat eucarísticament els somnis

i humilment els he dipositat als teus peus,

m'he despullat de fang i vides

per submergir-me nu i pur

per les argentades aigües.

Ara, ebri de llum i respostes,

només desitge el bàlsam amable

que et brolla entre les ombres, Selene.

4 – 2 – 11

Seguint a deomises a distància sideral.

Una primera besada de l’aire

enlluerna teu mirar de lluna.

Claror platejada de dolç flaire

entre llençols de sol foc i espurna.

Teva guspira inflama meus dits

que passegen ta pell sedosa.

Ressegueixen racons i plans infinits

esdevenint espiritualitat inclosa.

................................................

Martiri serà no trobar-te al llit,

ombra de lluna, besada de rosa



S'escampa la llum

S'escampa la llum,

s'escampa la vida.

S'escampa el color

quan al cor de la nit germina

a l'escalfor del gran foc

l'embranzida d'una guspira.

Queda a l'aire suspès el fum,

i ens aboquen al món de la tinta

la perduda veu d'un record

o l'òrbita d'un mot que ens inspira...

Selènica eufòria

[intent de seguir l'home de tinta]

Una primera besada seria el pleniluni
En aquesta fase llunàtica que m'habita.
Potser per això, els llavis s'enroquen
En el tauler on defenses el nostre dejuni.

Però, en lloc de minvar, aquest quart creix
I s'escampa, cada cop més, on el cor palpita
I imagino, encara que llunyans, que em toquen
Els teus dits, i aquesta il·lusió que em peix.

Vindràs demà, reina dels sabors de la Terra?
Paro la taula, refaig el jaç on somnio només,
Per rebre't i albergar-t'hi durant una nit eterna.

Vindràs, desig que la sang de les venes em desterra?
Recullo el velam del lleuger llagut, i em lligo el rest
Al voltant del cos per suportar la teva galerna.


d.

manual d'astronàutica

Quart segona.

En lenta ascensió enfilo.

Arreplego els mots que algú

ha anat deixant-se

en el seu esforç de superar

graons insalvables.

El meu cor

fa passes de claqué

al replà de la teua porta.

Tu surts a rebrem

amb el teu somriure lluminós

de lluna

en quart creixent.

Jo deixo caure

una primera besada.

Breu per a la humanitat.

Infinita per a l’home

que la lliura.

QUART SEGONA

Perdo un mot a cada replà

al principal se’m cola sota l’estora

al primer rellisca per la barana

al segon s’escola per sota una porta

al tercer ensopego amb un somriure

i allí m’esperes, al quart segona

Amb els mots que em queden, enfilo l’agulla

patchwork de paraules, parlo de llunes

quart creixent no, quart segona.

Camí del terrat on hi viu el pecat

Pecats, pecats, pecats

Pecat,
o mordassa cruel
que acalla la raó?
Angoixa existencial
que amb cent braços
ens atrapa
i ens canta a l'oïda
la nostra vergonya.

Qui l'inventaria?
Qui ompliria la consciència
d'angles i dimonis?
de dolors, temors i temors

Destruim aquesta tanca
de celestial edificació,
i gaudim, amics, gaudim!!!

Pecat

En el pecat d'idolatrar-te
m'abandono, i tot crepita
i en fa ressò,
i el sospir es torna flama
d'amor per tu.

_________________

infern

Perquè visc, et venero.

La teua sola presència genera,

en el pecat d’idolatrar-te,

una infinita i plaent condemna.

Alfabètica

[intentant seguir fanal blau]

Perquè encara tinc totes les paraules
Per a tu, busco versos, equilibris escrits
Contra la funàmbula dissort alfabètica.

Perquè em sento balbuceig, m'imagino
Rapsoda per als versos aliens, aquells
Que no em lliguin el cor a una estrofa.

Perquè goso trair la raó i la ment, enyoro
Cada matí en què despertar era curull
De la teva presència sota els llençols,
Cada raig de sol que em recordava els teus dits.

Perquè segueixo bastint sonets i tannkas,
Rimes inconnexes i ritmes nus, penso en besar
Els teus llavis de nou, en xiuxiuejar-te
Els meus somnis. Perquè visc, et venero.


d.