tapa't d'ulls i d'orelles,
i
reclou els sentiments esperançats.
plora
per dins, no cal mostrar feblesa
els
demés, no han de fer-ne res, de la tristor sentida.
siguem
fidels a les pròpies idees,
malgrat
estiguem sols en eix camí.
no és
pas la primera vegada que ens sentim defraudats,
enganyats
i traïts a desgrat de promeses.
més les
flors marcides del desig
són el
que ens queda del naufragi de les expectatives.
guarda
els pètals del record amarg
en
caixeta de sàndal,
on el
perfum de la fusta preciosa, faci costat
al desencís.
