LA  TRISTESA  DEL  PALLASSO...

Era un pobre home que per circumstàncies de la vida s'havia quedat sol i desvalgut, anava pel món sense pena ni gloria...
Un dia va pensar que potser hi havia d'altres persones com ell i va decidir fer-se pallasso per alegrar la vida dels altres...
El convidaven a moltes festes, sobretot infantils i al veure com la mainada i els grans s'ho passaven bé, s'oblidava per un moment dels seus problemes. Però quan es tornava a quedar sol, només li quedaven els records amables i intentava passar desapercebut, amb les seves penes....Ja ho diuen, que els pallassos solen ser persones tristes i jo diria que també solidàries, per alegrar la vida dels altres.
Gràcies pallasso!!!

M. Roser Algué Vendrells

De Hopper a hope

L'art és lliure com la imaginació
ningú podrà engarjolar l'aire
ni la ment ni els cors ni l'anhel d'un poble .
Lluitarem plegats i persistents
aquestes reixes són fetes amb  mentides
la veritat és al cors i dins les veus .
Més de dos milions de veus i de vots
Fanalets de colors i retrats davant les urnes
no eren de cartró sinó de carn i esperit
arribarem amb treball i ganes i  il·lusió.
Al capdavall de Hopper a hope cauen lletres
l'esperança de molts tenyeix el cel de roig i groc.