LA TRISTESA DEL PALLASSO...
Era un pobre home que per circumstàncies de la vida s'havia quedat sol i desvalgut, anava pel món sense pena ni gloria...
Un dia va pensar que potser hi havia d'altres persones com ell i va decidir fer-se pallasso per alegrar la vida dels altres...
El convidaven a moltes festes, sobretot infantils i al veure com la mainada i els grans s'ho passaven bé, s'oblidava per un moment dels seus problemes. Però quan es tornava a quedar sol, només li quedaven els records amables i intentava passar desapercebut, amb les seves penes....Ja ho diuen, que els pallassos solen ser persones tristes i jo diria que també solidàries, per alegrar la vida dels altres.
Gràcies pallasso!!!
M. Roser Algué Vendrells
Gràcies, per afegit-t'hi! Al final potser sí que arribarem a 100!!!
ResponEliminaGràcies pallasso, potser si continua alegrant els altres, al final estarà content de satisfacció!
Potser si, diuen que segons el què sembris, recolliràs...
ResponEliminaCarme, hi ha dos posts a la llista, que no es veuen al teu blog???
Una feina imprescindible la dels pallassos. Que no es perdi!
ResponEliminamolt bo M Roser !!!!!
ResponEliminaSort que ha sortit algú en defensa seva, pobre pallasso, només amb pensar en pallassos sense fronteres o als que treballen en els hospitals infantils, podem trobar grans pallassos solidaris.
ResponEliminaBona nit M. Roser