RESPOSTA Nº 11 - Davallarem junts - Cinzia

Davallarem junts,

anirem a lluny

més enllà d'aquells monts blavosos

que limiten l'horitzó.

Veurem l'alternar-se

de sols i llunes,

travessarem la nit

per assaborir la dolçor del dia que neix.

Les mans sempre unides,

les estacions diferents

com el color de la nostra pell,

així com la nostra terra.

Davallarem junts,

anirem a lluny

més enllà del mur del plor,

més enllà del llit de joia.

Les mans unides

els rostres diferents,

transfigurats en arrugues

de somni i nostàlgia.

Desitjarem de sobreviure al que hem viscut

excavant tombes a l'enyor.

Remors d'ones dins les orelles,

fulgor de llum dins els ulls.

Sospirarem i davallarem sempre junts…

Resposta nº 10, REMEMORO,

Avui, llegint tots aquells versos
rememoro les nostres tardes.
La solitud m’ofega
res em pot distraure.
Tu no hi ets,
jo sola resto.
Visc només per esperar-te.

RESPOSTA Nº 9 - VIBRA L'AIRE, Cèlia

Ponce 2007

L’amor desballesta els records

d’aquelles tardes de sol i boira

i es fonen arreu dels cels.


Vibra l’aire amb basca d’enyor.


Necessito una mà aspre

que m’acaroni els pits

i uns llavis entre llavis humits.


Necessito una mà aspre.


Intenses passions estripen les veus

per desfer, per sempre, aquesta solitud

i davallar junts pel pendís d’una nova tarda.


Necessito una mà aspre.