Avui, llegint tots aquells versos
rememoro les nostres tardes.
La solitud m’ofega
res em pot distraure.
Tu no hi ets,
jo sola resto.
Visc només per esperar-te.
rememoro les nostres tardes.
La solitud m’ofega
res em pot distraure.
Tu no hi ets,
jo sola resto.
Visc només per esperar-te.
De vegades
ResponEliminanomés ens
queden els versos
per abraçada...
Cada soledat
té la seva cançó
i el seu eco.
Viu per tu
per a poder
comparir amb
els altres.
Com diu la cançó:
Es fa llarg esperar.
Salut.
onatge
On diu "comparir" ha de dir compartir.
ResponEliminaBenvinguda Sol solet, altra vegada, als Personatges. Poema nostàlgic ple de sentiment. Gràcies per tornar.
ResponEliminasuposo que per això som tots aqui, a l'hora.
ResponEliminaper rememorar les nostres tardes,
teves i meves,
les de tots.
ben trovades i ben trovats sieu.
Es fa llarga l'espera quan l'únic que vull és reviure, amb la mateixa persona que ja no hi és, aquelles tardes... Oh!Quina solitud, quin ofec, quina tristesa, quina desesperació!
ResponEliminaRememorar ha de tenir el seu moment, entre il·lusió i il·lusió pel futur que ve.
ResponEliminaParaules plenes de colors de la tardor...
ResponEliminaUi, ui, ui,...malfiat de qui sempre arribi tard!
ResponElimina