tot seguint la petjada de l'Helena, el Deo i l'Anton
Extasiats com a mussols
intuïm la lluna com a infants
calçats amb somnis dos números més grans
Mussols com extasiats
dibuixen inquietuds
immòbils amb una tassa de brou
a les mans ...
Paraules itinerants
dijous, 14 de juliol del 2011
Extasiats com a mussols
A la lluna somnis
Jo vull brou
i només en tinc mitja tassa.
Em bellugo sense moure'm.
Camino amb unes sabates
dos números més grans.
Però qui ha dit que tenir la lluna
és cosa fàcil.
[seguint M. Roser Algué Vendrells]
Etiquetes de comentaris:
Helena Bonals,
JULIOL 2011
Afrodisíaca fragància, de deomises
[intentant seguir l'Anton i la seva pregunta]
Quan deixarem de ser infants?,
Em preguntes mentre em deixo guarir
Les ferides de la vida per les mans
Teves, vellut que canvia el destí.
I tinc, per oferir-te, el vent mans
I la pluja i la mar i l'atzar i l'ahir.
La Natura sencera, la primavera d'abans,
La fragància de demà quan t'arrapis a mi.
Mentrestant, l'estiu torna a lluir
Al fons dels teus ulls, en els instants
Que m'has manllevat per construir
L'avui, la il·lusió de fer-los grans.
Vindràs i seré la fam que desitja dir
Als quatre vents que ets el meu verí.
d.
Em preguntes mentre em deixo guarir
Les ferides de la vida per les mans
Teves, vellut que canvia el destí.
I tinc, per oferir-te, el vent mans
I la pluja i la mar i l'atzar i l'ahir.
La Natura sencera, la primavera d'abans,
La fragància de demà quan t'arrapis a mi.
Mentrestant, l'estiu torna a lluir
Al fons dels teus ulls, en els instants
Que m'has manllevat per construir
L'avui, la il·lusió de fer-los grans.
Vindràs i seré la fam que desitja dir
Als quatre vents que ets el meu verí.
d.
10.- AMB LA TENDRESA DELS PETONS ...de l'Anton.
14 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
10.- ¨Amb la tendresa dels petons
estels i lluna guaiten
un mar de fantasiosos somnis.
Fulletes obertes teus ulls
sospiren en jardí de flors. ¨
De vegades, l’encontre
canvia nostra perspectiva.
Callem la paraula, el crit,
per no fer xivarri
i ens sumin la bogeria
de la inconformitat.
Obrim els perpres a la llum
extasiats com mussols
contemplant el canvi de finestra.
I la rateta entra al lloc
i juga per les parets
fent corredissa... de llum.
Quan deixarem de ser infants ?
Reflectància, de deomises
[intentant seguir la M. Roser Algué Vendrells; he vist una mena de Carpe Diem, però no em digueu per quin motiu...]
Perquè el reflex de la lluna
Convisqui amb les onades,
Deixa-la a mans d'unes mirades
Fins que la platja i la duna
Recordin la fam d'un amor furtiu
Que no descuida ni una engruna
De saliva en acabar l'estiu.
Perquè la infància sigui l'inici
D'una vida satisfactòria i plena,
Gaudeix lentament de l'oxigen, alena
Cada bri de vida que duu amb desfici,
Com si demà vingués el final aspriu
Que tot ho devora, com un precipici,
I aprofita el dia (corre, canta, viu).
d.
Convisqui amb les onades,
Deixa-la a mans d'unes mirades
Fins que la platja i la duna
Recordin la fam d'un amor furtiu
Que no descuida ni una engruna
De saliva en acabar l'estiu.
Perquè la infància sigui l'inici
D'una vida satisfactòria i plena,
Gaudeix lentament de l'oxigen, alena
Cada bri de vida que duu amb desfici,
Com si demà vingués el final aspriu
Que tot ho devora, com un precipici,
I aprofita el dia (corre, canta, viu).
d.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons