Extasiats com a mussols

tot seguint la petjada de l'Helena, el Deo i l'Anton

Extasiats com a mussols
intuïm la lluna com a infants
calçats amb somnis dos números més grans
Mussols com extasiats
dibuixen inquietuds
immòbils amb una tassa de brou
a les mans ...
Paraules itinerants

A la lluna somnis

Jo vull brou
i només en tinc mitja tassa.
Em bellugo sense moure'm.
Camino amb unes sabates
dos números més grans.
Però qui ha dit que tenir la lluna
és cosa fàcil.

[seguint M. Roser Algué Vendrells]

Afrodisíaca fragància, de deomises

[intentant seguir l'Anton i la seva pregunta]


Quan deixarem de ser infants?,
Em preguntes mentre em deixo guarir
Les ferides de la vida per les mans
Teves, vellut que canvia el destí.

I tinc, per oferir-te, el vent mans
I la pluja i la mar i l'atzar i l'ahir.
La Natura sencera, la primavera d'abans,
La fragància de demà quan t'arrapis a mi.

Mentrestant, l'estiu torna a lluir
Al fons dels teus ulls, en els instants
Que m'has manllevat per construir
L'avui, la il·lusió de fer-los grans.

Vindràs i seré la fam que desitja dir
Als quatre vents que ets el meu verí.


d.

10.- AMB LA TENDRESA DELS PETONS ...de l'Anton.

14 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

10.- ¨Amb la tendresa dels petons

estels i lluna guaiten

un mar de fantasiosos somnis.

Fulletes obertes teus ulls

sospiren en jardí de flors. ¨

De vegades, l’encontre

canvia nostra perspectiva.

Callem la paraula, el crit,

per no fer xivarri

i ens sumin la bogeria

de la inconformitat.

Obrim els perpres a la llum

extasiats com mussols

contemplant el canvi de finestra.

I la rateta entra al lloc

i juga per les parets

fent corredissa... de llum.

Quan deixarem de ser infants ?

Reflectància, de deomises

[intentant seguir la M. Roser Algué Vendrells; he vist una mena de Carpe Diem, però no em digueu per quin motiu...]


Perquè el reflex de la lluna
Convisqui amb les onades,
Deixa-la a mans d'unes mirades
Fins que la platja i la duna
Recordin la fam d'un amor furtiu
Que no descuida ni una engruna
De saliva en acabar l'estiu.

Perquè la infància sigui l'inici
D'una vida satisfactòria i plena,
Gaudeix lentament de l'oxigen, alena
Cada bri de vida que duu amb desfici,
Com si demà vingués el final aspriu
Que tot ho devora, com un precipici,
I aprofita el dia (corre, canta, viu).


d.