Em preguntes mentre em deixo guarir
Les ferides de la vida per les mans
Teves, vellut que canvia el destí.
I tinc, per oferir-te, el vent mans
I la pluja i la mar i l'atzar i l'ahir.
La Natura sencera, la primavera d'abans,
La fragància de demà quan t'arrapis a mi.
Mentrestant, l'estiu torna a lluir
Al fons dels teus ulls, en els instants
Que m'has manllevat per construir
L'avui, la il·lusió de fer-los grans.
Vindràs i seré la fam que desitja dir
Als quatre vents que ets el meu verí.
d.
Deo... vols dir que no hauries de canviar el títol?
ResponEliminasona una mica..., com t'ho diria, pot donar peu a interpretacions que no son?
I tampoc volem que, per una tonteria, passi algú per aquí i busqui les pessigolles a la propietària del blog i a la resta dels participants, oi?
ostres barbollaire vols dir? afrodisíaca infància....home hi ha gent tant mal pensada?
ResponEliminaal capdavall segueixo sense Afrodita els mots vull dir...el poema
Que els mals pensaments o interpretacions poden crèixer en bé o en no tant bé... és clar, hi ha qui en la paraula ja hi veu la foto.Anton.
ResponEliminaSi per malpensaments cal basar-se en el títol, és que no s'ha llegit el poema. Si m'ho demana la propietària del blog, el canviaré. Ara per ara no hi veig cap pega en el títol. Potser fora de context sí que n'hi hagi.
ResponEliminaSi és així, les meves disculpes.
d.
PS: espero que un dia d'aquests també es llegeixi la resta del que ve després del títol. Gràcies, però, per la nota, company Barbollaire.
si us plau! No volia ni molt menys obrir un debat...
ResponEliminaSegurament jo sóc el confós.
I abans que ofendre algú, em retiro de les itineràncies.
Gràcies a tots.
Fins un altre
Barbollaire, deo, Elvira, Anton... no voldria que cap de vosaltres se sentís ofès de res. I que molt menys ningú plegués de les itineràncies, barbollaire.
ResponEliminaPenso que tothom té dret a dir la seva opinió i que la cosa no va més lluny que això.
I m'incomoda fer de jutge de res, o de ningú, deo, i em disculpareu tots si m'escapoleixo de fer-ne.
Puc fer-vos una abraçada a cadascun? :) I un somriure?
:¬)*
ResponEliminaDic el mateix que la Carme (i no ho he dit abans perquè acabo d'arribar de la feina): a mi tampoc no m'agrada que plegui gent d'aquest 'divertimento' estiuenc.
ResponEliminaBarbollaire, Carme, accepto les abraçades i els somriures i en Barbollaire segueix ;)
d.
Gràcies, deo, pel canvi de títol!
ResponEliminaMillor sense cap dubte. :)