14 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
10.- ¨Amb la tendresa dels petons
estels i lluna guaiten
un mar de fantasiosos somnis.
Fulletes obertes teus ulls
sospiren en jardí de flors. ¨
De vegades, l’encontre
canvia nostra perspectiva.
Callem la paraula, el crit,
per no fer xivarri
i ens sumin la bogeria
de la inconformitat.
Obrim els perpres a la llum
extasiats com mussols
contemplant el canvi de finestra.
I la rateta entra al lloc
i juga per les parets
fent corredissa... de llum.
Quan deixarem de ser infants ?
Agafo la pregunta retòrica i la intento seguir,
ResponEliminad.
Jo també he tractat de fer-te un seguiment
ResponEliminapregunta o resposta, sempre hi han coses que poden fer-nos pensar i quedar com mussols... Anton.
ResponEliminaM'agrada la pregunta retòrica.
ResponEliminaRatetes de llum
ResponEliminasomnis d'infantesa
jardins de flors.