Extasiats com a mussols
intuïm la lluna com a infants
calçats amb somnis dos números més grans
Mussols com extasiats
dibuixen inquietuds
immòbils amb una tassa de brou
a les mans ...
Paraules itinerants
dijous, 14 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Elfreelang: M'agrada molt com has interpretat els meu versos en el teu poema! També els de deomises i Anton.
ResponEliminaAmb aquells ulls de mussol com rodes de carro, amb un brill intens i parant els moixonets a la vergella enviscada... Clar que som infants que tot ens afecta. Que no ens caigui la tassa de bru, badant. Estomac buit i peus mullats. Anton.
ResponEliminaM'encanten els somnis dos números més grans, Elvira, és genial...
ResponEliminaUs segueixo canviant una miqueta el rumb...
ResponEliminaMe n'alegro que t'agradi Helena!
ResponEliminagràcies Anton esperem que no ens caigui el brou!
Gràcies Carme! m'agrada el teu dibuix! ui fanal ara llegeixo el teu canvi de rumb!