Calcem, si fa no fa, el mateix número.
Encalcem, a tot estirar, els mateixos somnis.
Damunt les rodes,
amb les crosses,
o dempeus.
Cinètics, mobilitzant futurs.
Inquietes i inquiets per avançar.
La dansa ens mou rodes i soles.
seguint l'elfreelang i l'helena
Intento seguir-te, fanalet! Encara que ho has deixat en un punt delicat... però molt suggerent!
ResponEliminad.
M'agrada molt el teu poema, Fanalet, profundament humà en la nostra dansa de la vida.
ResponEliminaBoníssim fanal el canvi de rumb! m'ha agradat moolt!
ResponEliminaPenso el mateix que Elfreelang. És una altra manera de veure-ho.
ResponElimina