Com un caprici

Seguint a Deomises que com un caprici.......

De caprici regalimen destijos

que a cau d'orella m'engrunes.

Avui, les nostres carícies tenen color

i els petons són dolços confits

que ensucren el camí

pel laberint de l'amor.

Laberint

Intentant seguir a Deomises....M'hi endinso més quan n'estic sortint.

Despenjo aquells trossets de vida

que em van fer feliç,

per sembrar-los al marge del laberint,

que d’esma, hi camino.

Fàcil va ser endinsar-s’hi,

descalça de sentiments

i amb l’esperança arrossegant

camino buscant la sortida.

Pom d'amor

Seguint a l'Anton, amb la recordança que d'altres ens deixaren.............

I amb un pom de liles a la mà

enfila camí cap al cementiri.

I en aquell prec més íntim

li diu que l’estima encara.