Intentant seguir a Deomises....M'hi endinso més quan n'estic sortint.
Despenjo aquells trossets de vida
que em van fer feliç,
per sembrar-los al marge del laberint,
que d’esma, hi camino.
Fàcil va ser endinsar-s’hi,
descalça de sentiments
i amb l’esperança arrossegant
camino buscant la sortida.
Gràcies pel seguiment, Marta
ResponEliminad.
Per trobar la sortida potser deixar molles de pa o millor pedretes, que no se les mengen els ocells...
ResponEliminaGràcies, Marta, m'encanta aquest poema... Et dic gràcies, perquè tot de cop m'ha semblat que parlaves amb mi! que me'l recitaves per a mi... ;)
ResponElimina