reposta 49. companya. zel.

si vens al meu costat
hauràs de perdre privilegis
i reprendre l’aprendre
les carícies que el temps t’ha esborrat
si vens al meu costat
només et deixaré que m’acompanyis
fent un camí de descobertes
i de retorns als temps d’infant
quan ansiaves les manyagues d’una mare
i tot era possible, i li eres amatent...
però escolta bé,
jo mare no ho seré, ni hauràs servitud
al meu costat
abans de res, tingues present
que sóc una dona
per tot allò altre, en res sóc diferent
cap rol, humans, només.

RESPOSTA 48: Individualista i possessiu - josepmanel

Vull ser jo qui puga seure a la taula dels teus sopars.
El primer que veges després del clarejar dels teus sons.
Les úniques oïdes que t’escolten al llarg del dia.
Vull ser la mà que llance les teues temences a l’oblit.
Les carícies que davallen el teu cabell.
Les que sufoquen el teu insomni.
Vull omplir-te el present d’històries
que envaixquen d’il·lusions les teues nits.
Acompanyar les passes dels teus balls.
Ser el goig esborrant llàgrimes al balcó dels teus ulls.
La falda on acampen les teues tristeses.
L’escalfor que desdibuixe els neguits.
Vull beure’m la vida en la cassoleta de les teues mans.
Mesurar-me en l’espai de les teues abraçades.
Acabar el meu dia en el teu ventre.
Somiar que somie amb només veure’t.
Vull ser jo qui dibuixe el plaer dels teus gemecs.
Posar en la teua boca el meu nom.
Trobar-te un replec al cos on descansar eternament.
Vull ser l’únic amor que habite el teu sexe.

RESPOSTA 47 - T'espero - Onatge

Foto de Brisalls de mar

T'espero

amb el meu

fred d'home,

només tu ets

la mare de

les carícies

i només tu

m'engendres

tendresa.

De vegades

però sóc

dur i ruc

i tosc i

poc destre.

No tinc

mal cor

ni sóc agrest,

només sóc

un home.

RESPOSTA Nº 46 - Serem UN - Carme

Serem Un
amb el gest estrenat de nou.

Inventant un llenguatge de l'amor
que ningú abans ens ha ensenyat.

Hem descobert com convertir
el silenci en una rialla,
les paraules en un bes
i cada remor en un gest que apropa.

Arribarem junts a la barca,
i les onades bressolaran
la teva mà
que acarona el meu cabell.

El nostre camí serà
per mars no solcats,
per terres desconegudes.

RESPOSTA Nº 45 - Partlant d'amor - Cesc

Parlant d'amor

Remors inquietes parlen d’amor.

Un amor desconsolat, anònim, perdut.

Perdo la raó, el seny i la bondat del meu ser.

Perdo el sentit del camí immaculat d’un cor trencat.