dimecres, 23 de juliol de 2008

RESPOSTA 48: Individualista i possessiu - josepmanel


Vull ser jo qui puga seure a la taula dels teus sopars.
El primer que veges després del clarejar dels teus sons.
Les úniques oïdes que t’escolten al llarg del dia.
Vull ser la mà que llance les teues temences a l’oblit.
Les carícies que davallen el teu cabell.
Les que sufoquen el teu insomni.
Vull omplir-te el present d’històries
que envaixquen d’il·lusions les teues nits.
Acompanyar les passes dels teus balls.
Ser el goig esborrant llàgrimes al balcó dels teus ulls.
La falda on acampen les teues tristeses.
L’escalfor que desdibuixe els neguits.
Vull beure’m la vida en la cassoleta de les teues mans.
Mesurar-me en l’espai de les teues abraçades.
Acabar el meu dia en el teu ventre.
Somiar que somie amb només veure’t.
Vull ser jo qui dibuixe el plaer dels teus gemecs.
Posar en la teua boca el meu nom.
Trobar-te un replec al cos on descansar eternament.
Vull ser l’únic amor que habite el teu sexe.

7 comentaris:

  1. Poema d'enamorat, sí, segur, i tota una declaració d'intencions...

    ResponElimina
  2. Un testament de present ple de tendresa i humanitat.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Sí, sí segur que teniu raó molt enamorat.

    però Josep Manel, no sé si serà pel títol, o pel poema, que em produeix un pèl de repelús. preciós poema, enamorat... per què el sento massa dur? Coses meves...

    ResponElimina
  5. Potser també hauria d’haver afegit al títol: “i inofensiu”. La idea de ser únic per algú és tot el que m’ha inspirat. No vull una gàbia (ni que siga d’or) per ningú.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons