Molt he estimat i molt estimo encara...
damunt del llavi més fidel
i per sota del braç que em serva.
Tot el que veig no és mentida,
i en cada arbre un mot amable
s'hi gronxa i em vesteix.
Del groc un camí sencer,
i una drecera a tu, corriol
de fets ineludibles, de TU.
La sorra es fa pedra.
Hi surem.