De ma

l'amor

 ens mana

(¿demà?)

(...Naaaahhh!)

amagar-te 

de la mà

que ens calla.

L'amor

d'ara.

"AH!"

Seguint la Glòria, amb complicitat...

Petons d'ales blanques

Seguint a la Carme, l'Anton i la Pilar i els seus petons alats...

Petons blancs com a flors d'ametller,
com papallones albes
volen dels teus llavis als meus
que el amor ens mana.

Petons saborosos i blancs.
Petons i rialles!
Quin amor més tendre
quan el cor ens parla...

 

Floral

Observo de reüll

la festa floral de l'antigor.

Garlanda de florit bruc

i besos d’ales blanques,

que malden per aparèixer.

Tot seguint la Carme

Entre dues llums

Tot seguint l'Anton i la Carme...

La lluna i Orió

ens miraven complaguts,

car la nit, solemne, refilava

el somni entre dues llums...

Erudita, la foscor

examinava tots els sons,

les veus per dir els nostres mots

i la transparència de cada idea.

Fins que, puntual, 

la primera llum del sol

entonava el ritme del dia

carregant l'aire de realitat,

d'acolorit volum les siluetes

i tot el voltant d'altres humans
que amb besos d'ales blanques
viatgen al meu costat.

Les golfes

Hi ha un "t'estimo"
esgarriat allà a les  golfes
i per les escletxes
s'hi escapen els petons.

Si ja no els vols
els deixarem que volin.
Besos d'ales blanques
viatgen al meu costat.

esforç

segueixo a antón, amb la innocència

llibre d’una vida

desglossant fulls d’experiències

on narres els combats amb vents i glaç,

salvaguardant món intern

per no danyar innocència.

ploraran ferides

per ganyades permanentment obertes,

recordant  ideals de joventut

joventut  forta, llisa, ubèrrima...

ara, el mantell dels anys

han adjuntat la nova bellesa

de costurons i crostes,

que ens parla del esforç per triomfar

per sobre els entrebancs.