Dins del laberint dels jeroglífics
hi ha ocells que hi han fet el niu:
mots aleatòris escrits entre les branques
de l'ombra dels xipresos ressecs de temps.
Perquè el temps passa, no ho dubtis,
et persegueix mentre cerques la sortida
de les ziga-zagues. T'espera a les cantonades,
et distreu, t'espanta, t'empeny... juga.
Els colors tornaran a pintar les prunes
i lluïran coms sols sucosos de galàxies.
A la sortida
el ventre confortable del cosmos ens espera.
