orgull

seguint anton:   " alè dolç"

sentiments retorçats i doblegats en marbre

on hi planeja un  alè dolç, esperançat...

com un clam demanant

el que ens pertany des fa tres segles.

demandant poder fer front a la injustícia,

demandant que s'agosti el trepig,

demandant no ser vilipendiats i munyits al ensems...

un clam, malgrat tot, d’orgull

d’orgull de ser com som

d’orgull davant l’enveja latent

d’orgull... perquè,:   som i serem !!

 

RETROBAR-NOS... aquarel·la

Tot seguint  a Isabel.-  Lluirà de nit l’espurna

Lluirà de nit l’espurna

on he de trobar el meu ideari.

Romandré despert, alè dolç,

esparpillant les foteses

i del pensament, frase nouvinguda,

esclatarà l’anhel emmelat

de retornar-te a veure.

Fluirà el consens, i, quiet,

el magí recorrerà la platja

on els grans de sorra besaren

nostra pell invocant el sol.

Haurà set sols un somni

aquest pretès retrobar-nos?

anton.-3-10-12

Vida a la terra

Seguint a Imma,

Al més recòndit indret

lluirà de nit l'espurna

que ha d'encendre el sol

per escalfar a diari el món.

Una branca trencada

serà llenya, serà foc.

La fulla que cau,

l'aranya que expira,

seràn la vitamina del sòl,

la vida intensa a la terra...

Resurgir

seguint a Montse...

Una branca trencada

cau del tronc del seu arbre.

Una arrel esqueixada

fora de la gran planta.

Sorgeix brot nou,
esperança,

tija nova…

planta a la tardor reseca

desperta a la primavera

donarà flor, 
nou aroma, 
nou color...