sentiments
retorçats i doblegats en marbre
on hi
planeja un alè dolç, esperançat...
com un clam
demanant
el que
ens pertany des fa tres segles.
demandant
poder fer front a la injustícia,
demandant
que s'agosti el trepig,
demandant
no ser vilipendiats i munyits al ensems...
un clam,
malgrat tot, d’orgull
d’orgull
de ser com som
d’orgull
davant l’enveja latent
d’orgull...
perquè,: som i
serem !!
Redreçarem els sentiments torçats...
ResponEliminaLluitem a contravent. I a contrallum.
ResponEliminaEl clam ressonarà fins arribar al mar i les ones el gronxaran i el faran arribar horitzons enllà...
ResponEliminaEls camins poden retorçar-se, el que importa és tenir la fita ben clara.
ResponEliminaSom i serem, ja ho crec que sí!
ResponEliminagràcies a tots els que comenteu !!!!
ResponElimina