Sortida de sol al mar el dia 7 D'octubre. Lluís Roure.

SOMNI  DE  LLIBERTAT

Una estrella somniava

que avui dormia a la mar,

les ones la bressolaven

si la sentien plorar.

Una sirena cantava

el cant de la llibertat,

per tot el mar ressonava

i l’estrella es despertà.

El groc i el roig de l’albada

la varen embolcallar

i l’estrella s’estremia...

sap que el somni tornarà.

Perquè la cançó ressona

cada dia, horitzons enllà!

M. Roser Algué Vendrells

Seguint els records de la Montse i tots els somnis que aquí s'han plasmat.

LA NOSTRA HORA....aquarel·la

Seguint a la Montse

Sota l’ombra de l’amenaça

camino escanyolit amb el pes inútil.

El andar és feixuc i el NO amoïnós

em persegueix amb urpa cruel.

La margarida oferta no té canvi:

perdura en el SI potent d’ànima

i voldria ser-ne resolutiu,

també el sorrut NO viatja com llei eterna.

La baralla arriba àlgida prop del cim

on l’escaló espera el peu nostre

i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,

l’horitzó caurà com teló que tanca,

com ganivet que degolla el passat cru.

Falta, avui, ser constant i valent

en l’escaló...9

El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.

ANTON.-T.E.- 9-10-14

Vaig, avanço, camino

Jo vaig pel camí tortuós

d’aquest agresta paratge,

miro l’horitzó llunyà,

miro el cel ennegrit

miro els peus ensangonats…

Jo avanço amb fatiga

cap un destí desconegut,

miro sempre endavant

miro el parany passat

miro les timbes al costat…

Jo camino vers un final

que no sé on, ni quin serà,

miro de pensar

miro d’aprendre

miro de no defallir...

Jo vaig, avanço, camino...

jo sé que arribaré...

sense saber a on vaig

miro, miro i miro...

penso, penso, penso....

sobretot:  camino.

AMUNT

Sota l'ombra de l'amenaça,
matina la incerta gloria,
amb el sol fluid de tardor,
preludi d'un nou càntic,
camí cap al cim.

Fent via

Et segueixo pel camí d'un cim desconegut, Carme.

Camí d'un cim desconegut,
amb les soles ja mig gastades,
anem dia a dia fent via.

Seguim els mapes que duem a les butxaques,
ens guien les aromes que ens envolten
i sentim al cor els dubtes veient les cruïlles.

Portem una motxilla plena de mots,
ens empeny una brisa farcida d'emocions
i no tenim més fites que la poesia, i tanta vida...

Eximida, per fi

Eximida, per fi,

de l'arrest a pany i clau,

al qual s'havia sotmès,

ella mateixa...

Sobtadament,

salta  cap a les  alçades

camí  d'un cim desconegut.

Mai no ha arribat al cim,

però sap que hi és.

El veu i el sent,

com sentim el vent 

directament  damunt del rostre.