Camí d'un cim desconegut,
amb les soles ja mig gastades,
anem dia a dia fent via.
Seguim els mapes que duem a les butxaques,
ens guien les aromes que ens envolten
i sentim al cor els dubtes veient les cruïlles.
Portem una motxilla plena de mots,
ens empeny una brisa farcida d'emocions
i no tenim més fites que la poesia, i tanta vida...
Els camins es facin sols o acompanyats, siguin facils o feixucs, sempre tenen l'esperança de que ens portin a un lloc millor, amb paraules i desitgos seguirem endavant.
ResponEliminaLes teves fites, m'agraden molt: seguim caminant cap a la poesia i descobrint tanta vida!!!
ResponEliminaDia rere dia seguim
ResponEliminaendavant fent via
acompanyats de poesia.
En el camí deixem els mots... arbres i ocells escolten i ens acompanyen... melodia inacabable.... sempre queda un nou vers per entaforar... Anton.
ResponElimina..
Fem via: sense perdre el carril traçat.
ResponEliminaTambé comparteixo les teves fites, Isabel, i expressades amb els teus mots m'agraden molt!
ResponElimina