de l'arrest a pany i clau,
al qual s'havia sotmès,
ella mateixa...
Sobtadament,
salta cap a les alçades
camí d'un cim desconegut.
Mai no ha arribat al cim,
però sap que hi és.
El veu i el sent,
com sentim el vent
directament damunt del rostre.
Farà el cim, ja hi és aprop. Té el vent en contra, però la voluntat l'empeny com un huracà.
ResponEliminaLa voluntat és el més important!!!
EliminaSegueixo aquest camí cap al cim.
ResponEliminaMolt bé, Montse, ens hi trobem... Farem el cim!!!
Eliminaui, Montse, jo també! ens veiem...
ResponEliminaSerem colla dalt del cim!!
EliminaGràcies!!!
Algunes vegades és millor el camí que la fita que ens porta a amprendre'l.
ResponEliminaCrec que aquesta és la millor manera de mirar-ho, Imma!
EliminaM'hi sento molt reflectida, en aquest "arrest a pany i clau" de tu mateixa. Però també amb "el vent/ directament damunt del rostre".
ResponEliminaDoncs, amb el vent a la cara, seguim descobrint camins i cims on arribar.
Eliminacamina, vola, segueix... no deixis la rua abandonada on la paraula és emoció, il·lusií, delit... camina, vola, segueix. Anton.
ResponEliminatots tenim un cim per assolir... preciós !!
ResponEliminaCom me n'alegro que s'hagi sabut alliberar del pany i la clau...! Ara podrà volar tan enlaire com vulgui! Se'n diu llibertat!
ResponEliminamagnific poema Carme amb moltes lectures, una la personal i l'altra la col·lectiva
ResponElimina