.jpg)
Seguint a la Montse
Sota
l’ombra de l’amenaça
camino escanyolit amb el pes inútil.
El andar és feixuc i el NO amoïnós
em persegueix amb urpa cruel.
La margarida oferta no té canvi:
perdura en el SI potent d’ànima
i voldria ser-ne resolutiu,
també el sorrut NO viatja com llei eterna.
La baralla arriba àlgida prop del cim
on l’escaló espera el peu nostre
i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,
l’horitzó caurà com teló que tanca,
com ganivet que degolla el passat cru.
Falta, avui, ser constant i valent
en l’escaló...9
El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.
ANTON.-T.E.- 9-10-14
La margarida deixa despullar-se, forma part del seu encant.
ResponEliminaAquesta margarida... No ens pot fallar...
ResponEliminatots necessitem un SI potent i fer que ens esperoni !!
ResponEliminaEl nostre desig és de pau, malgrat els que no la volen.
ResponEliminaAconseguirem el tot, pacíficament.
Anton, tu sempre dos regals al preu d'un: preciosa l'aquarel·la, magnífic el poema!
ResponEliminaUna abraçada!