dimecres, 27 de juliol del 2011

Plego el full  d'avui
del meu desig  de tu,
com  si ho fes  sense  recança.

He buscat  el teu somriure
sabent que   ens queden 
molts  pàgines per escriure
en el llibre  dels  delers.
Moltes  siluetes  als  núvols
per inventar.
Molts cels asserenats
per  retrobar.

Illes de bellesa

Trobar illes de bellesa
al mig del mar enfurismat,
descobrir tresors de primavera,
cercar als núvols siluetes familiars.

Ensumar aromes d'alegria quan tot fa mal,
copsar una llum des del fons del forat,
escriure al tel dels vidres la paraula llibertat
o sentir el ritme d'un poema dins del cap.

Cantar himnes a les collites,
cremar feixos de llenya amb romaní a la llar,
respirar la calma més serena a l'alba,
somniar que l'univers se'ns fa més gran.



En el pou hi ha l'or



Sóc més intel·lecte
que no pas cos.
Sé de nedar i d'anar en bicicleta
per casualitat.
Tinc por dels llamps.
M'aferro als llibres,
però la meva por
de la natura no m'impedeix
de viure envoltada
d'informàtica,
de botons i de píxels,
igual com de versos.

Trobar illes de bellesa
en les coses prosaiques
és el que sol fer la poesia.

[provant de seguir deomises]

Ball amb el vent





Vanos,
fractals del verd
ritme constant,
ball amb el vent.

Atreuen les caravanes,
conviden a la gent
fins que una nit arriben tres reis
amb cofres, catifes
i tresors d'or i argent
descrits a milers de cartes
llunyanes de nenes i nens.

Estels i lluna, nit de dàtils i mel
remor de festa a aquell desert.

Cilíndrica delícia, de deomises

[intentant seguir la zel]


Cridaràs el núvol i la pluja
Amb la veu càlida de la palmera
Que s'erigeix en majestat del desert,
Entre dunes plenes de moviment.

I sabràs que en el pou hi ha l'or
Més anhelat per guarir la set.
En la mà, el dàtil -cilíndrica delícia.



d.

pinyol

ombres absents en un mar de dunes
-càlides inconformistes,
juganeres polimòrfiques-
les sorres juguen a cridar núvols
enganyant caminants per no restar soles

ensota, cuquets i larves
pessigolleixen deserts obrint camins foradats
cercant fredor i aigua
mentre una llavor solitària es nodreix
dels pensaments fèrtils dels mercaders

al pou, el camell somia sol
mentre el nen menja dàtils i enterra el pinyol


(seguint Isabel i Deo)




Coixí dels núvols



Coixí dels núvols,
dunes monjoies
de fines sorres,
llums de colors.

El sol juga amb les ombres
a tot l'entorn
i tu t'hi trobes amo del món.




Històries desèrtiques, de deomises

[intentant seguir la Isabel i els coixins]


Coixí dels núvols,
Històries de la sorra
Que el desert porta
Quan desitja la pluja
Mentre s'esfilagarsa.



d.

Parla el vent

Parla, dolç, el vent.

T'explica històries del desert,
de manuscrits entre la sorra,
de caravanes de camells,
de cruïlles i antigues joies.

Escolta, escolta:
manuscrits entre la sorra,
relats del comerç de sal
i el mapa del cel d'una nit fosca.

Parla, dolç, el vent.
T'explica històries del desert...

Cançó de bressol

Dorm, dorm, amor meu.
Que al coixí dels sons
canta el mar plaent.

Dorm, dorm, amor meu.
Que al coixí dels mots
parla, dolç, el vent.

Dorm, dorm, amor meu.
Que al coixí de llums
rius del sol lluent.

Dorm. dorm, amor meu.
Que al coixí dels plors,
bressol, no hi farem.

Dorm, dorm, amor meu.
Que el coixí d'avui,
demà siga un bes.

(seguint els coixins)

COIXÍ I CUL... del anton.



27 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
Coixí i cul fan matrimoni.
feren primer, coneixement,
desprès venia el nuviatge ...
i, ara, son com ansa i calder.
L’un a l‘altre a toc s’esplaien
el contacte els fa contents.
S’enyoren quan es separen
ben juntets son satisfets.
Es remenen i s’abracen
es refreguen alegrets.
Entre ells no passa ni el flaire
dels petons o d’algun pet.
Viuen tranquils l’un i l’altre...
Ai, si totes les parelles
Poguessin ser-ne com son ells. 

Sensibilitat



Un coixí de punta fina:
què deuen sentir les persones
que no estimen la bellesa,
que ja els està bé que
els de la Marsellesa
fessin anar la guillotina,
o els que contraposen
els gulags al feixisme.
Quina mena d'espiritualitat
poden tenir si no
els agrada la poesia,
si no s'emocionen davant l'art.
Ni la bellesa exterior ni la interior:
materialisme absolut, lletjor total,
vida incompleta.

[provant de seguir la Carme]

Fent-nos de coixí


Et beuré les llàgrimes
i, ben prest, fent-nos de coixí,
abraçats,
despertarem els somnis
adormits.
Urgència de carícies flonges
i esponjades.

Entre les ombres

Entre les ombres,
els meus ulls plorant,
el meu cor enyorant
passions,
i en la distància el teu regne;
urgents les emocions
m'arrosseguen a tu,
més jo sense tu

al teu coixí...
seguiré somniant.

Audàcia, de deomises

[intentant seguir la Carme Rosanas]


Teixiré, per a tu, el moaré
D'uns besos amb l'audàcia
De qui estima la vida i té
La generositat de la Natura

Per emplenar-te l'esperit
De la dolça fruita drupàcia
Del somriure tendre: no hi ha nit
Hostil ni vall profunda, obscura

Que aturi l'ímpetu del cor
Quan la serenor del teu repòs
Ha de defensar-se aferrissadament.

Teixiré, per a tu, amb fil d'or,
El coixí de la claredat del teu cos
I hi descansarem, lluny del turment.



d.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons