
Un coixí de punta fina:
què deuen sentir les persones
que no estimen la bellesa,
que ja els està bé que
els de la Marsellesa
fessin anar la guillotina,
o els que contraposen
els gulags al feixisme.
Quina mena d'espiritualitat
poden tenir si no
els agrada la poesia,
si no s'emocionen davant l'art.
Ni la bellesa exterior ni la interior:
materialisme absolut, lletjor total,
vida incompleta.
[provant de seguir la Carme]
Un elogi a la poesia, que seria la vida sense ella? Una prova més de la teua sensibilitat que ho mira tot des del teu més sincer amor a l'art i la bellesa.
ResponEliminaI a mi m'esperen, no tinc remei!!!
B7s
A mi em costa d'imaginar-los...
ResponEliminaBonic poema!
Gràcies, fanal blau. A mi també em costa d'imaginar-los, d'entendre'ls.
ResponElimina