al mig del mar enfurismat,
descobrir tresors de primavera,
cercar als núvols siluetes familiars.
Ensumar aromes d'alegria quan tot fa mal,
copsar una llum des del fons del forat,
escriure al tel dels vidres la paraula llibertat
o sentir el ritme d'un poema dins del cap.
Cantar himnes a les collites,
cremar feixos de llenya amb romaní a la llar,
respirar la calma més serena a l'alba,
somniar que l'univers se'ns fa més gran.
Ho has desenvolupat molt bé, Isabel!
ResponEliminaApa que bé us ho heu passat no?
ResponEliminaI jo treballant! :)
Ara sí et segueixo.
Sí, Carme, és fantàstic! (ens tens ben distrets).
ResponEliminaHelena, m'has donat un bon inici!