dimecres, 27 de juliol del 2011
En el pou hi ha l'or
Sóc més intel·lecte
que no pas cos.
Sé de nedar i d'anar en bicicleta
per casualitat.
Tinc por dels llamps.
M'aferro als llibres,
però la meva por
de la natura no m'impedeix
de viure envoltada
d'informàtica,
de botons i de píxels,
igual com de versos.
Trobar illes de bellesa
en les coses prosaiques
és el que sol fer la poesia.
[provant de seguir deomises]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
et segueixo, Helena.
ResponEliminaTrobar illes de bellesa
ResponEliminaen les coses prosaiques
és el que sol fer la poesia.
exacte, això mateix. com els versos que llegia l'altre dia de S. Dunn, que fa un poema "àrea de servici"
secretament he aspirat a d'això, sense conseguir-ho encara.