dimecres, 31 de desembre del 2014

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la


QUE EL QUE ENS ESPERA ENS SIGUI PROPICI A TOTS.
UNA ABRAÇADA QUE OMPLI AQUEST ACABAR I COMENÇAR.
ANTON.- T.E.
..............

QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2
El negoci ens enjulla amb celebracions...
Intercanviem el nostre goig pel seu profit.
.........
No deixem caure la crossa de l’Amistat...
Quants nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.
..........
Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat
i empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.
..........
Callem, que es prepara el naixement
D’una època nova, mai vista...
Això se’ns vol inculcar amb desmesura
- els profetes ho saben del cert -.
.......
Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.
Intricant descobreixo el gran secret...
I quan el se, no és secret i tant em fa...
I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...
Avui canviem d’any. Ho sabíem ?
Ho porta el nou calendari...
I tot pot continuar paregudament igual...
Si, menjarem raïm que ennuega,
i beurem cava, pixum de cep...
que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.
I desprès a fer nones per que ara ve any propici
a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.
Per ara és un secret que guarden les hores vinents
que ens ho descobriran a molletes de pa
BON ANY NOU per a tothom vull...
Com que us ho he dit ja no és secret.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

dilluns, 29 de desembre del 2014

Joana... eterna primavera !!!




                                                     Joana,  en un temps breu,
                                                     T'hem recordat,  t'hem gaudit, t'hem llegit...
                                                     Ens has transmés sentiments que ens colpegen el pit,
                                                     tornant a nosaltres de manera més palesa
                                                     amb l'art etern de la paraula escrita
                                                     al deixar-nos la magnífica collita
                                                     que has conreat lligant mot, rere mot,
                                                     on flairar l'aroma  d'aquest esperit tan teu...
                                                     No és que ara t'oblidem dient-te adéu.
                                                     Segueixes sent molt nostra, molt propera.
                                                     Sempre seràs eterna primavera
                                                     on trobar aquella llum que encengui el cor
                                                     i ens deixi el regust de la dolçor
                                                     dels teus poemes, parlats en nostra llengua...!!!

Harmonioses esferes



 Abans que s’acabi aquest

desembre, et descobreixo

entre les puntes dels dits,

com una utopia que emergeix

d’harmonioses esferes.

El làdanum dels teus versos

s’estén  al lleuger full de paper

rugós en què et recordo,

i sona la música en contemplar-te,

on no hi ha més que silenci.





diumenge, 28 de desembre del 2014

Mirar enrera



Recordo el que ha passat,
estimo el que s’ha quedat enrera.
El sol ponet-se rera meu
em diu que no hi ha retorn,
que el dia se’n va per no tornar,
però la imatge tant bonica,
recorda el que he viscut,
sempre estarà dins meu,
com un paisatge que veig pel retrovisor,
una imatge preciosa,

de tota la meva vida plena de llum.

Cançó de bressol pel meu amor petit

                                                                                              Elna
El meu amor petit
s'adorm,
li canto cançons suaus
a cau d'orella.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

El meu amor petit
fa nones,
en un bressol que és nou 
cobricel d'estrelles.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

dijous, 25 de desembre del 2014

BOIRA... boli ràpit


La boira penetrava en el forat del pany,
I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?
No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 25-12-14.


dimecres, 24 de desembre del 2014


NON  NON  DE  NADAL




T'ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll, 
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d'espígol
per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça
i quan ja t'adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

JOANA  RASPALL

dimarts, 23 de desembre del 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la


Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

dilluns, 22 de desembre del 2014

el teló de fons del pessebre - poema de nadal






                                        Dolçor de la nit, 
                                        mantell de vellut,
                                        cuirassa i escut
                                       d’un món adormit.
                                       Silenci profund,
                                       claror sideral
                                       tenyint fantasmal
                                       d’argent, tot l’entorn.
                                       Llum d'un sol ixent
                                       quan comença el dia
                                       fent la seva via
                                       allà dalt del cel,
                                       amb sa lluentor,
                                       ens deixa amagada
                                       la immensa estelada
                                       que hi ha a la foscor…
                                       Diamants refulgents,
                                       nocturna corona,
                                       bellesa pregona
                                      del espai immens.
                                      La blau transparència
                                      d’oceans i llacs,
                                      mars i rius manyacs,
                                      muden limpidesa
                                      en negre atzabeja
                                      de densa foscor,
                                      i escuma argentada
                                      brodada en l’onada
                                      de mòbil frescor…
                                      Tot de sobte arriba
                                      aclarint tenebres
                                      l'obra d'uns orfebres
                                      del tot divinals:
                                      és un nou estel
                                      de llum tan intensa
                                      que priva de veure
                                      els que ja hi estan.
                                      Una lluminària
                                      volent fer de guia
                                      i als cors imbuïa
                                      de calma i de pau...
                                      Els arbres, pacients,
                                      retallen siluetes
                                      tant grises i quietes
                                      com gegants silents.
                                      Tan dolça és la nit,
                                      que Déu voler un dia
                                      en una establia,
                                      fer Santa la Nit.

 Mercè.    Nadal 2014 
                                                        Els millors desitjos per a tots en aquestes dates !!!
                       

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons