NON NON DE NADAL
T'ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d'espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça
i quan ja t'adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
JOANA RASPALL
|
Quanta tendresa desprèn aquest poema de la Joana!
ResponEliminaQuina cançó de bressol! Suau i amorosa.
ResponEliminaQue millor pe recordar joana, que les seves pròpies paraules !!!
ResponEliminaEn aquestes dates el seu poema de nadal, tan bell, en transporta a reviure tendreses !!!!
...tancaré la porta
ResponEliminaperquè no et desvetllin
els sorolls del món.
Hi ha tants sorolls al món!
Quin poema més dolcet...
ResponEliminaDe vegades penso en el meu Lluc com aquest poema...
ResponEliminaDolça marona que ets...
EliminaÉs bonic que hi pensis així i emociona que ens ho expliquis...
Entre qui han musicat poemes, dos han musicat aquest últimament podeu escoltar-los:
ResponEliminahttps://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8871170121783894568#editor/target=post;postID=1221283681803862158;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=3;src=link