divendres, 27 de maig del 2016

Sagetes d'ira





L’ira, fill meu,  és com sageta
que llences amb els ulls embenats,
fereixes al objecte de la teva ira,
mes en tu mort la magnanimitat.

No és d’home sensat malbaratar
l’ honor en tals excessos, ni perdre
l’ànima per aquest pecat,
que és home foll l’home aïrat.



diumenge, 22 de maig del 2016

Doctrina pueril...


Infant estimat,
aquest mal que et fa
la teva ràbia de quan t'enfades,
és com un petit monstre
que només tu t'has inventat.

Et fa oblidar
de l'estimació pels teus amics
pels teus germans.
I no és a ells que fas mal, com voldries.
És a tu mateix que et fereixes 
i plores, més encara que ells, 
perquè el teu monstre inventat, és en tu.

Calma't, infant,
somriu i canta...
i veuràs com el monstre desapareix
i després...
juga i riu i salta i corre i estima.
No hi ha monstre que resisteixi el teu riure

dissabte, 21 de maig del 2016

El brià de la ràbia

La ira que encega ira
apaga el foc del cor
i el fa torna pedra ...

Torna prest amor
posa blanor al roc
el brià de la ràbia
s'esvanirà

dilluns, 16 de maig del 2016

Doctrina pueril - Ira - Ramon Llull



"Fill, no sies sotsmès a ira ne li obeesques con est mogut a ira; car ira abcega los ulls del entenimente e fa a hom ahirar so que deuría amar, e ira fa los homens parlar com folls e fa los metre en perill de perdre aquest mon e l altre."

Doctrina Pueril
Cap. 66. De ira

dijous, 12 de maig del 2016

MALGRAT TOT


El nostre amor clandestí
és com la flor de neu,
que resisteix i floreix
malgrat els forts temporals,
soferts pel fet de viure al ras.

La saba als turmells



Ets honorable, i arbre.

em puges la saba als turmells,
m'obres amb llum
i em fulleges els ulls.

No puc més. Demana'm

el sotabosc                             dels sospirs

o els pins                             del vesc.

Arbra'm tota. O no em facis rels. 

dimecres, 11 de maig del 2016

Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs

Aquest blog, col·lectivament poètic s'afegeix avui dia 11 de maig a la celebració del 80è aniversari de l'Olga Xirinacs.

MOLTÍSSIMES FELICITATS, OLGA!!!!
de part de tots els poetes itinerants...

Essent un blog de poesia, hi posarem una poesia de l'Olga, del recull Llavis que dansen.


Meditació quan l'estiu comença


"El teu cant , diví poeta, és per a mi com per
als fatigats dormir sobre la gespa."

VIRGILI
Bucòlica V


No és mort encara el temps de les cireres
ni el de les dames amb la rosa al pit;
l'estol de corbs traspassa les fronteres
i la llum, fastuosa, els ha vestit.

Les roses llanguiran a les voreres,
la fruita caurà a terra sense crits,
l'ocell perdrà el seu vol entre fogueres
i les paraules se'm fondran als dits.

dilluns, 9 de maig del 2016

Llueixo als ulls


No vull perdre ni un segon de l'honor d'estimar-nos.
Faci sol o faci pluja, amb huracà o amb calma,
en mig del silenci o embolcallats de mots i de versos.
En la distància o en la  més íntima proximitat.

Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats.
No hi ha més gran deshonor, que llençar la vida.
Llueixo als ulls, tot l'honor d'estimar-vos.

diumenge, 8 de maig del 2016

Com una estrella





La major glòria i el més gran honor
és l’amor que sento.
Com una estrella ho porto escrit al front.

Si del pensament esborrés el meu amat,
vergonya i deshonor
càstig serien a la meva infidelitat.


dimarts, 3 de maig del 2016


L'amic i l'amat
s'estimen, sense adonar-se
que en fer-ho s'honoren.
No es demanen res més.

dilluns, 2 de maig del 2016

Sobre honor i deshonor




I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

diumenge, 1 de maig del 2016

Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons