No vull perdre ni un segon de l'honor d'estimar-nos.
Faci sol o faci pluja, amb huracà o amb calma,
en mig del silenci o embolcallats de mots i de versos.En la distància o en la més íntima proximitat.
Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats.
No hi ha més gran deshonor, que llençar la vida.
Llueixo als ulls, tot l'honor d'estimar-vos.
Carme, és un honor llegir i copsar la lluïssor d'aquest poema.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier, és molt bonic com ho dius.
EliminaUn darrer vers magnífic.
ResponEliminaGràcies, bonica!
EliminaQuanta humilitat hi ha en aquest vers:"llueixo als ulls l'honor d'estimar-vos".
ResponEliminaSempre fa bon temps per estimar...
No hauríem de fer altra cosa... és la més important.
EliminaQuanta raó quan dius que "Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats". No penso fer-ho, se'ns hi va la vida.
ResponEliminaNo podem fer-ho o ja estem morts en vida...
Eliminaviure sense estimar, no es viure.
ResponEliminaI tant que no, estimar és allargar la vida més enllà i tot.
EliminaEsplèndit.
ResponEliminaEls ulls...miratge de grans miracles.
Gràcies.