La major glòria i el més gran honorés l’amor que sento.Com una estrella ho porto escrit al front.Si del pensament esborrés el meu amat,vergonya i deshonorcàstig serien a la meva infidelitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Com sempre molt bonic, Glòria!
ResponEliminaCom una estrella ho porto escrit al front...sense endur-me'n explícitament cap paraula, m'he endut la idea per seguir amb l'altre poema.
Ja he llegit el teu poema. És un poema magnífic, Carme, m'alegra aquest t'hagi servit d'inspiració.
EliminaQue bé et surten els poemes que parafrasegen Llull! Preciós.
ResponEliminaHe de reconèixer que m'agrada molt aquest vocabulari, m'inspira molt.
EliminaGràcies, Novesflors.
Orgullosa del teu amor en una metàfora preciosa.
ResponEliminaUn gran amor que dona sentit a tota una vida.
EliminaQue no s'esborri del pensament l'amat, que la buidor seria insuportable...
ResponEliminaEstimar així amb un amor tan total i absolut pot ser molt perillós.
EliminaNo esborres el teu amat del pensament. Que no et castiguen.
ResponEliminaAquests amors són poètics i romàntics, però molt absorbents.
EliminaNo rebrà cap càstig. La fidelitat és recompensada.
ResponEliminaSi l'amor és correspost és la millor recompensa. Sinó és molt trist estimar...
EliminaQuan una estima se li fa molt difícil esborrar l'estimat, ni del pensament ni del cor.
ResponEliminaSempre present, cada minut del dia. Un amor que omple de joia si és correspost.
Elimina