No m'importa la mirada foteta
d'aquests pobres d'esperit.
Ni les rialles a l'esquena
de tota aquesta patuleia
que es creu en possessió
d'unes veritats inamovibles,
com un escrit diví.
Que riguin de la meva cara blanca,
dels meus llavis plens de carmí.
I que continuïn ignorant
que són el senyal del nostre amor:
L'empremta de la teva boca vermella.
La blanca dolcesa del teu cos,
dels teus pits, en mi.
