Seguint a Isabel...
Volareu lluny del temps
i viureu sense rellotges,
travessant portes que un dia
semblaven infranquejables.
Volareu lluny del temps
desfet en esponjosos flocs
de nostàlgia i sabreu
que l’ara paga la pena.
Volareu lluny del temps
perquè en aquest moment
fugisser i temperat,
sabeu on voleu arribar.
Volareu lluny del temps
amb una corda de records
enganxada al turmell
què us recorde d’on veniu.