T'espere tota plena d'estiu
pels racons del temps,
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc...
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de l’ull de l’huracà què és
un somni
un ocell
la tristesa
l’alegria...
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ràpida puja i baixa
i m’esclata als ulls,
als llavis...
quan dic, tremolosa, el teu nom.
...t'ho dic, perquè ja tinc una edat...
Un poema ple de desig i emoció.
ResponEliminaUna ventada plena de poesia.
M'agrada!
Des del país del vent, preciós!
ResponEliminapels racons del temps.. allà ens trobarem..
ResponEliminaEnganxant el vent amb la punta dels dits... M'agrada :)
ResponEliminaM'encanta l'accent del català de Mallorca (o del mallorquí)el trobo molt dolç,... t'estim, el vent que passa rabent, porta la paraula a la persona estimada temps enllà.
ResponEliminaM. Roser
Emociona i trasbalsa, nina!
ResponEliminaM'ha agradat molt. Em sembla que aquest no em veig amb cor de seguir-lo.
Ja m'arriba el vent del nord! Uix, no, que l'hivern és fora! Però algun mestralet encara ens bufarà el seu nom!
ResponEliminaUn poema preciós que ens arriba amb el vent.
ResponEliminaOriginal i potent, amb un final dels que m'agraden ... amb punts suspensius.
ResponEliminaBona nit Senyoreta Reykjavík:)