el temps acabatrencant tots els fils...
només queden
els que el poeta
anirà trenant per no ser
mai més
mai més
titella de ningú...
li queden les paraules
i els records,
li queden les paraules
i els records,
i un gran desig de dir, de ser
que a ell no li cal cap manual...
la seva vida és una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alè,
somiar,
lluitar,
trencar malsons
i, si cal,
menjar pedres
per enrunar tots els murs
La poesia pot enrunar-ne molts, zel!
ResponEliminatrenar els fils que el temps ha trencat... bon ofici!
ResponEliminaEnfilats damunt d'aquesta pedra de tartera, un alè d'esperança ens acompanya.
ResponEliminaEnrunar tots els murs
ResponEliminasi cal, amb les paraules,
enrunar tots els murs
amb els batecs del cor.
enrunar tots els murs
amb el sentit dels mots
cada cosa pel seu nom.
El poeta pot fer quantitat de coses, només li calen paraules i imaginació...a tot el que has dit jo hi afegiria que ens regalarà a tots un borrall de sensibilitat.
ResponEliminaM. Roser
un poema, llençat com un roc, pot trencar els murs més sòlids. Les paraules ténen tota la força del món condensada, si nó, els dictadors no farien callar els poetes.
ResponEliminaPotser escrivim...jo diria que escrivim...per poder enrunar molts dels murs que ens oprimeixen i ens prenen l'alè.
ResponEliminaPotser la poesia ens ajuda a alleugerir alguns malsons i a mantenir en peu el desig d'un món més just.
Una abraçada, zel!
...I al mig de la runa, sortirà una flor. És la veu del poeta la que la fa néixer dins del seu somni compartit.
ResponEliminaPotser escrivim per sentir-nos lliures de nosaltres mateixos...
ResponEliminaEm sembla un poema i un missatge fantàstic.
ResponEliminaUna abraçada.