De mq de RES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
No el vull desert
ResponEliminael gust de mandarina.
Ni el vull gelat.
El vull de tu
llavis de mandarina.
quina dolça combinació...
ResponEliminabon vespre ple de poesia!
Jo diria que la foto i el poema fan un contrast força provocador...
ResponEliminapotser la salabror que m'arriba del mar em distorsiona les coses, encara que ben mirat es pot trobar poesia a tot allò que veus, si hi ha sensibilitat a la mirada...
M. Roser
flors de taronja
ResponEliminasal de silencis
memòria d'imatges
olor de colors.
Besades de mirada
remolins d'amor
glaç al desert
tèbia la dolçor dels teus mots...
Magnífica combinació...
Del mar t’arriba el seu perfum,
ResponEliminala seva sal per l’almívar,
per conservar la penyora...
I qui no té memòria
enamoradissa...?
Estima sempre, malgrat
que de la mandarina
te’n quedi el gust del desert...
Des del far una abraçada.
onatge
continguda passió primaveral? Visca el regust de mandarina!
ResponEliminaNo cal aturar-se per estimar, es fa millor corrent i, sobretot, volant!
ResponEliminapoema dolç i àcid... poema mandarina!
ResponElimina