Sota del desmai,
tot sembla tan lluny
en l'espai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments,
que no hi ha cap confluència
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques.
Des de la finestra,
obriré els finestrons
per escoltar la cançó
del fregadís de les fulles.
Quan la sabré cantar
penjaré els meus mots
al capdavall
de cada branca.
Quan aquesta primavera passi per sota un arbre florit, miraré si trobo els mots de la teva cançó i me l'aprendré. Espero que me la deixis compartir...
ResponEliminaM. Roser
I tant que sí, la compartirem i segur que n'aprendrem alguna cosa de nou, totes dues.
ResponEliminaAra ja no tinc més remei que imaginar totes les branques de tots els arbres amb poemes penjant!
ResponEliminaBonic poema ple de tendresa.
ResponEliminaUn penjadís de dolcesa...
ResponEliminaAvui és un bon dia per escoltar les cançons dels arbres ...
ResponEliminaM'ha agradat el teu poema.
Bona nit Carme.
Carme...quin dia més pletòric d'emocions i mots i poesia!
ResponEliminaGràcies per convidar-nos a la teva finestra, amb els porticons oberts, mentre escoltem la cançó del fregadís de les fulles.
Un petó, estimada!
Cases que estenen paraules, arbres que pengen mots, llums que conhorten, i molta subtilesa, quin dia tan especial!
ResponEliminaEls mots penjats a les branques, ens parlaran de tu.
ResponEliminaBonica imatge la de la cançó de les fulles, la dels mots penjant de les branques... Sembla que estigui rere la finestra.
ResponEliminaUns mots plens de tendresa que ens fan sentir-te ben a prop...
Una abraçada!
Al pentagrama de la vida
ResponEliminales fulles hi tenen les seves notes,
la seva cançó, quan dansen
amb el vent, o ballen
amb la pluja, o quan
s'estarrufen prenent el sol...
Des del far una abraçada poètica.
onatge
l'arbre dels mots... serà preciós!
ResponEliminaM'ha semblat una diada perfecta, i el teu poema està ple d'esperança.
ResponEliminaUna abraçada.